Isabeau Ottolini és investigadora doctoral del projecte europeu, PyroLife, i la Universitat Oberta de Catalunya. Ella investiga la comunicació comunitària entorn dels incendis forestals, concretament en col·laboració amb l’associació Pego Viu.
La major part de la comunicació entorn dels incendis forestals té lloc en la fase de prevenció i preparació. És a dir, abans que es produïsca un possible incendi forestal per tal de reduir el risc d’incendi. No obstant això, a vegades sorgeix la necessitat de comunicar durant un incendi forestal.
En aquest article, parlem sobre l’incendi forestal de la Vall d’Ebo que va tindre lloc el mes d’agost passat, i el que l’associació Pego Viu i jo vam aprendre sobre comunicar durant un gran incendi forestal.
Una mica d’història
No és la primera vegada que els habitants de Pego i Les Valls viuen un incendi forestal. En 2015, un incendi forestal va afectar unes 2000 hectàrees. De les cendres d’aquell incendi va nàixer l’associació Pego Viu. Aquest col·lectiu de defensa del territori porta a terme nombroses activitats en la zona. Per exemple, acciones post-incendi, com replantar amb espècies autòctones, o estabilitzar els bancals per a contrarestar l’erosió. O activitats de prevenció d’incendis forestals, com les campanyes de conscienciació i la gestió de la vegetació a la muntanya. A més, contribueixen a reforçar la relació de les persones amb el seu territori a través d’activitats com a tallers sobre herbes comestibles i medicinals, i la recuperació del patrimoni material i immaterial vinculat als usos tradicionals de la terra (principalment l’agricultura i ramaderia).
Des de l’incendi de 2015, l’ecosistema s’havia recuperat notablement, i arbustos i pins joves tornaven a cobrir les zones cremades pocs anys abans. Més d’una vegada, la gent deia «aquest lloc podria tornar a cremar-se». I resulta que així va ser.
Comunicar durant un incendi forestal
El 14 d’agost es va iniciar un incendi forestal en les escarpades i inaccessibles muntanyes de Pego i Les Valls, que es va convertir en un dels majors de la dècada en la Comunitat Valenciana. Diversos pobles van ser evacuats, i el foc (que va afectar unes 12.000 hectàrees) va tardar diverses setmanes fins a quedar totalment extingit. Va ser, en definitiva, un gran incendi forestal que va afectar profundament la societat local.
Durant els incendis forestals, la comunicació sol centrar-se en dos grups molt diferents: el públic en general i les persones que viuen des de prop l’incendi. Al primer es comunica a través dels mitjans de comunicació més àmplies, com la televisió i la ràdio, i compte una història genèrica a la resta del món, no afectat per l’incendi. A vegades, aquesta és l’única comunicació que es produeix durant un incendi forestal. I encara que pot ser suficient per a informar el públic en general, les persones que viuen des de prop l’incendi tenen una necessitat urgent d’informació precisa i en temps real.
Durant l’incendi de la Vall d’Ebo, Pego Viu i jo vam veure aquesta necessitat d’informació que permet respondre a preguntes com: on està l’incendi ara? Quins béns físics estan amenaçats per l’incendi i quina és la millor manera de protegir-los? És necessari evacuar? Per exemple, Pego Viu compta amb diversos grups de WhatsApp per coordinar les activitats de l’associació amb els voluntaris, i molts d’ells són també bombers, tècnics forestals, gent de les administracions públiques, etc. Junts formen una massa crítica de persones que van proporcionar informació precisa i fiable durant l’incendi forestal. Aquesta informació es va difondre posteriorment (per exemple, a través de WhatsApp i les xarxes socials) per a mantindre a la població local tan informada com sigui possible.
La primera lliçó que volem compartir és la següent: durant un desastre, cal prioritzar l’elaboració i difusió de missatges precisos i actualitzats que són directament rellevants per a les persones afectades per l’incendi forestal. Tancar aquesta bretxa informativa pot significar molt per a la gent. A vegades pot salvar literalment vides, i ajuda a reduir l’impacte emocional del succés. La gent pot sentir-se més inclosa i considerada en circumstàncies tan difícils si disposa d’informació rellevant i específica sobre l’incendi forestal.
També vam veure que el tema dels incendis forestals estava molt present en la ment de tots durant aquests dies. La gent va expressar un major interés per una informació i unes reflexions més profundes sobre els incendis forestals. Aprofitant aquesta oportunitat, elaboràvem continguts per a les xarxes socials de Pego Viu, i a més vam fer entrevistes amb la ràdio, revistes i la televisió. Tractàvem temes com l’ecologia del foc; idees sobre com podem (com a individus i part de la societat) previndre futurs incendis forestals; desmentir mites i informació errònia sobre els incendis forestals; i aconsellar sobre com afrontar emocionalment el desastre.
Així doncs, una altra lliçó és aquesta: durant un incendi forestal es necessita tant informació urgent i precisa sobre el mateix incendi, com a informació que permeta a la gent desenvolupar una comprensió més profunda sobre els incendis forestals en general. Vivint en un territori propens als incendis forestals, això és especialment important, ja que probablement hi hauran altres incendis forestals, i volem previndre futurs desastres.
Després d’un incendi forestal, tot pot semblar molt desolat i trist. Però cal donar temps a la naturalesa i ja veuràs que la vida tornarà (un missatge molt important per a comunicar a la gent, i així retornar l’esperança)
Comunicar després d’un incendi forestal
Una vegada que les flames es van extingir i les persones podien tornar a les seues cases, van sorgir preguntes com: Quins són els següents passos? Què hem de fer ara? Com podem evitar que es repetisca un desastre com aquesta?
En resposta a això, Pego Viu va posar en marxa una àmplia varietat d’activitats (moltes d’elles encara en curs). Aquestes es desenvolupen sobretot mitjançant una comunicació molt interactiva i bidireccional. Per exemple, organitzant reunions públiques per a recollir idees sobre els pròxims passos en la recuperació i prevenció d’incendis forestals; preguntant als xiquets que dibuixen i pinten sobre la seua experiència amb l’incendi d’enguany; reunint-se amb altres grups i associacions de la zona per a crear col·laboracions; i creant un programa de ràdio, Espai Viu, per a parlar sobre incendis forestals i, en general, sobre el medi ambient.
Vam aprendre que després d’un incendi forestal és fonamental crear espais de reflexió i expressió, per a processar el que ha succeït i agafar força per a recuperar-nos de l’incendi i evitar que es produïsquen futurs desastres. Això requereix una interacció activa i continuada amb la població local. Pego Viu desenvolupa una gran labor en aquest sentit, com a iniciativa de base comunitària.
Conclusió
Comunicar durant un incendi forestal no és fàcil. Per a informar la gent, cal equilibrar contínuament la difusió d’informació el més ràpid possible, assegurant al mateix temps que aquesta siga el més precisa possible. Fer-ho, a més, sent un habitant local de la zona afectada per l’incendi forestal, el converteix en un repte addicional. Per exemple, perquè coneixes personalment a moltes de les persones afectades, i veus com l’incendi transforma els estimats boscos i valls.
Així i tot, d’aquesta experiència hem aprés moltíssim, com algunes de les lliçons compartides en aquest article. Dit tot això, continuarem treballant, des del àmbit local i amb la gent del territoti, per a crear paisatges i societats més resilients davant els incendis forestals.
L’original d’aquest article es va publicar a la web del European Forest Institute en anglés: https://resilience-blog.com/2022/11/03/communicating-during-an-extreme-wildfire-a-first-hand-experience/
