Els pol·linitzadors després d’un incendi forestal. Per què són tan importants i com podem ajudar-les?

A través del projecte Niu de Llavors, en els darreres setmanes les xiquetes i els xiquets han construït caixes niu pels pol·linitzadors, després que l’incendi de la Vall d’Ebo de l’any passat els deixara sense refugi. Hui parlarem de 3 raons per les quals són tan importants els pol·linitzadors després d’un incendi forestal, i també donarem 3 consells sobre com podem ajudar a aquests animals a l’hora de recuperar les nostres estimades muntanyes.

Què són els pol·linitzadors?

Abans de res, què són els pol·linitzadors? Són tota mena d’animals que fan possible la pol·linització. És a dir, transferint el pol·len de les flors mascles a les flors femelles, permetent la reproducció de les plantes. Aquestes plantes després poden produir els seus fruits i llavors. Hi ha molts insectes que són pol·linitzadors, com les abelles, els escarabats, les vespes, els borinots i les papallones. Però també hi ha ocells pol·linitzadors, i fins i tot ratpenats pol·linitzadors! Moltes plantes en el Mediterrani han evolucionat conjuntament amb els seus pol·linitzadors. Això vol dir que les plantes han adaptat característiques i estratègies de floració per atraure  animals pol·linitzadors específics per a poder reproduir-se.

Ara bé, els incendis forestals poden ser devastadors, especialment quan són molt grans i cremen amb molta força. Però hem de recordar que vivim en un ecosistema adaptat al foc. És a dir, moltes plantes, animals, i altres microorganismes tenen la capacitat de recuperar-se dels incendis forestals, i fins i tot tenen un paper en la recuperació de l’ecosistema. Això és, per exemple, el cas dels pol·linitzadors. 

A l’esquerra, uns pol·linitzadors que tots coneixem: les abelles. A la dreta, un esbarzer recuperant-se després del foc. Fotos d’Isabeau Ottolini

Els pol·linitzadors: per què són tan importants?

A continuació compartim 3 raons per les quals els animals pol·linitzadors són tan importants després d’un incendi forestal:

1. Recuperar la naturalesa: després d’un incendi forestal, hi ha microorganismes, molses i plantes ‘pioneres’ que de seguida comencen a recolonitzar les zones cremades. Per un costat s’aprofiten de les cendres (que aporten bons nutrients), així com l’espai que s’ha quedat lliure (al cremar-se la vegetació que feia abans de competició). Segur que, després de l’incendi de 2022, heu vist al cap de poc temps ja plantes apareixent de les cendres, veritat? Per exemple, el margalló, la cebeta borda, el matapoll… Però, perquè aquestes espècies puguen sobreviure amb el pas del temps, necessiten els pol·linitzadors. A mesura que les plantes floreixen, els animals pol·linitzadors visiten les flors per buscar menjar i, al mateix temps, transfereixen el pol·len d’una flor a una altra. És a dir, viuen en una relació simbiòtica on tots es beneficien. Per exemple, un important investigador al nostre territori, Juli Pausas, explica com uns escarabats ajuden amb la pol·linització dels margallons.
2. Incrementar la biodiversitat: Els pol·linitzadors són clau en incrementar la biodiversitat de les nostres muntanyes. La biodiversitat és, en poques paraules, tots els diversos tipus d’éssers vius en un lloc, siguen animals, plantes, fongs, microorganismes, etc. Encara que immediatament després d’un incendi forestal potser no hi haja tanta biodiversitat, amb el temps torna. Cada cop creixeran més plantes i, com que hi ha més aliment i refugis, aquests atrauen també més animals. Els animals pol·linitzadors són una peça essencial de l’ecosistema, i quan ells prosperen, també ho fan els altres éssers. Gràcies als pol·linitzadors, les plantes fan fruita i llavors, que serveixen d’aliment per altres insectes, aus, mamífers, etc. Tot està connectat en la naturalesa.
3. Benestar humà: per acabar, els pol·linitzadors també són importants per al benestar humà per múltiples raons. Moltes de les zones cremades l’any passat eren àrees de cultius. Ametlers, cireres, oliveres, hortalisses, etc. Sense pol·linitzadors, aquests cultius no arribarien a produir el seu fruit. És a dir, ens quedaríem sense aquesta font tan important d’aliments de gran qualitat. Per altre costat, està el tema de l’erosió. En casos extrems, l’erosió pot portar a despreniments i pèrdua de sòl fèrtil. Gràcies als pol·linitzadors, les plantes es poden dispersar ràpidament per la zona cremada i créixer amb força. Amb les seues arrels ajudaran a retenir el sòl i d’aquesta manera previndre l’erosió.

A l’esquerra, un paisatge en risc d’erosió després de l’incendi forestal de 2022. A la dreta, també hi ha llocs que tornen a ser molt verds i florits després del foc. Fotos d’Isabeau Ottolini

Com podem ajudar als pol·linitzadors? 

Ara bé, nosaltres els éssers humans depenem molt dels pol·linitzadors per al nostre benestar, tindre les muntanyes verdes, la producció d’aliments, etc. Però… com podem ajudar els pol·linitzadors en la seua importantíssima tasca de recuperar la naturalesa després de l’incendi? Algunes maneres són:

1. Protegir els entorns naturals: és fonamental la conservació i restauració dels hàbitats naturals dels pol·linitzadors. Això inclou tindre paisatges diversos amb una varietat d’espècies de plantes que els proporcionen menjar i refugi.
2. Reduir l’ús de plaguicides i la monocultura:  Cal limitar l’ús de plaguicides nocius i promoure pràctiques agroecològiques per a crear ecosistemes agrícoles beneficioses per als pol·linitzadors. Això també implica tindre horts i bancals amb diferents espècies de cultius per atraure més diversitat d’animalets.
3. Crear espais de refugi: els pol·linitzadors també necessiten llocs segurs de nidificació. Per això, la construcció de les caixes niu és de gran ajuda, tal com s’ha fet recentment amb Niu de Llavors. També uns altres companys per la Marina Alta ho van fer, ja fa molts anys: l’Associació Benissera Anti Incendis (ABAI). Ells van instal·lar diversos eixams per la Serra de Bèrnia, per així garantir la supervivència de les abelles en aquest paratge natural. Tanmateix, van fer un conte per a xiquetes i xiquets sobre l’eixam, que es pot descarregar ací: https://abaibenissa.blogspot.com/2009/09/conte-leixam.html

Conclusió

Després d’un gran incendi forestal com el del Vall d’Ebo, els pol·linitzadors tenen un rol essencial en la recuperació de la naturalesa. Entre altres coses, asseguren la pol·linització de les plantes, la qual ajuda a promoure la biodiversitat i previndre l’erosió del sòl. Nosaltres, com una part més de la naturalesa, podem ajudar els pol·linitzadors creant llocs on ells es poden refugiar, protegir els entorns naturals perquè tinguen prou menjar i reduir al màxim tota mena de coses que els pot fer mal, com les plaguicides. Amb tot això, les nostres estimades muntanyes es poden tornar a recuperar després de l’incendi.

Text escrita per Isabeau Ottolini. Ella és investigadora doctoral del projecte europeu, PyroLife, i la Universitat Oberta de Catalunya. Investiga la comunicació comunitària entorn dels incendis forestals, concretament en col·laboració amb l’associació Pego Viu.

Vols saber més?

Ací tens uns recursos variats, des de contes per a xiquets i xiquetes, divulgació científica, fins a articles científics:

1. Associació Benissera Anti Incendis – ABAI (2009). La funció ecològica de les abelles. https://abaibenissa.blogspot.com/2009/08/la-funcioecologica-de-les-abelles.html
2. Banza, P., Evans, D.M., Medeiros, R., Macgregor, C.J. and Belo, A.D.F. (2021), Short-term positive effects of wildfire on diurnal insects and pollen transport in a Mediterranean ecosystem. Ecol Entomol, 46: 1353-1363. https://doi.org/10.1111/een.13082
3. Carbone, LM, Tavella, J, Pausas, JG, Aguilar, R. A global synthesis of fire effects on pollinators. Global Ecol Biogeogr. 2019; 28: 1487–1498. https://doi.org/10.1111/geb.12939
4. Gobierno de Canarias (2019). Sucesión ecológica: ¿qué pasa tras un incendio? https://www.cienciacanaria.es/secciones/a-fondo/1094-sucesion-ecologica-que-pasa-tras-un-incendio
5. Gregori, C. (2018). Insectos en el centro del incendio. Revista Mètode https://metode.es/noticias/insectos-en-el-centro-del-incendio.html
6. LaManna, J. (2020). In fire-prone West, plants need their pollinators — and vice versa. Marquette University. https://www.marquette.edu/news-center/2020/in-fire-prone-west-plants-need-their-pollinators-and-vice-versa.php
7. Pausas, J. G., Belliure, J., Mínguez, E., & Montagud, S. (2018). Fire benefits flower beetles in a Mediterranean ecosystem. PLoS ONE, 13(6), e0198951. doi: 10.1371/journal.pone.0198951