Es crema la nostra muntanya. Són dies de molta tristesa, incertesa i impotència, veure com el foc està transformant les nostres tan estimades valls, muntanyes, camps, senders, i pobles.
Però prenem aquest incendi també com una molt necessària ocasió per a reflexionar, de forma crítica i constructiva. Sobre quin tipus de territori i societat volem. Sobre quin món volem deixar pels nostres nets. Sobre què és el que cadascú de nosaltres podem fer perquè no tornem a viure un desastre com el que estem vivint ara mateix.
Perquè hi ha una cosa que està clara: simplement omplir les xarxes socials i els carrers amb laments cada vegada que hi ha un incendi i oblidar-nos-en a l’endemà (encara que és una reacció natural quan ocorre un desastre), no és la manera de previndre futurs grans incendis forestals. El camí és més difícil que això, però no impossible: necessitem urgentment un canvi en el model econòmic, social, territorial i la gestió del nostre estimat territori.
Aleshores, per on comencem?
Hi ha molts camins, i jo no tinc la solució. Soc només una persona més a la Marina Alta, una jove investigadora treballant en temes d’incendis forestals amb Pego Viu, i que estima la nostra preciosa comarca que ara està en flames. Però a continuació vos presentaré algunes idees inicials per anar obrint el debat i conjuntament trobar camins cap a un futur més esperançador.
Abans de res, cal deixar de culpar o responsabilitzar els altres. Quantes vegades s’escolta, després d’un gran incendi forestal, la gent dient “és que els polítics, és que els bombers, és que els propietaris de terrenys…”. Per exemple, aquest incendi de la Vall d’Ebo ha reiniciat el debat sobre la falta de gestió forestal. I clar, és un factor que influeix en el fet que un incendi siga pitjor o no, perquè una mala o nul·la gestió del bosc porta a una acumulació de biomassa. Però recordem: és només un factor, d’un gran i complex trencaclosques. És molt fàcil culpar a altres. Tanmateix, també ens desempodera com a gent del territori, ja que posa la responsabilitat sobre la gestió del territori i la prevenció d’incendis en mans d’altres. I si hi ha un aprenentatge essencial dels anys que porta Pego Viu, nascut arran del gran incendi a 2015, és que cal que totes i tots ens impliquem: la gent dels pobles, les administracions públiques, associacions, científics, etc. Tots tenim un paper, tots podem fer algo. Només fa falta identificar què és el que cadascú pot fer dins de les seues possibilitats.
Com a ciutadans hi ha una cosa molt bàsica que podem fer com ara consumir productes del territori. Vivim en un lloc d’excepcional riquesa gastronòmica, amb productes de gran qualitat com ametles, olives, perellons, formatges, mel, vins, blats, i una llarga llista. La producció d’aquests productes crea paisatges mosaics, on el bosc i el matoll està intercalat amb bancals i pastos. Aquest tipus de paisatge és molt més resilient front als incendis, i a més té un gran valor paisatgístic. Recordeu: com consumidors i consumidores tenim moltíssim poder. Malgrat això, no ho utilitzem, perquè moltes vegades ens resulta més fàcil anar al gran supermercat i comprar ametles de Califòrnia, vi de Sudàfrica, i un corder d’una macrogranja, sense esforçar-nos una miqueta per demanar productes locals (que n’hi ha!). Però… realment és tant difícil consumir productes locals? D’aquesta manera podem contribuir entre totes i tots a que hi haja menys incendis, a més de lluitar contra el canvi climàtic, millorar la biodiversitat dels nostres ecosistemes i tornar a omplir els nostres pobles amb vida.
Per altra banda, com a propietaris de terrenys forestals i/o agrícoles, hem de posar-nos les piles. No podem continuar abandonant els nostres terrenys, perquè arribarà el dia que els matolls i arbres que creixen allà es cremaran. Cert és que la falta de valorització de productes de la terra, obstacles burocràtics i altres factors ens fa complicat la gestió dels nostres terrenys. Però hem de començar per algun lloc, i seguir diguent que es pot fer no ens porta a cap lloc. I si no podem gestionar els nostres terrenys, existeixen alternatives, com la custòdia del territori, els bancs de terra, etc. Pego Viu, com a col·lectiu de defensa del territori, és un gran exemple d’això. Mitjançant acords de custòdia del territori amb gent local, estan mantenint zones estratègiques pel pla d’Almiserà. Aquests dies el foc ha arrasat la muntanya, però els llocs on les ovelles bomberes de Pego Viu han pasturat s’han salvat.
Hi ha moltes més maneres de plantejar un canvi en el model econòmic, social, territorial i la gestió del territori. I ens interessa conéixer les vostres reflexions i idees. Entre tots renaixerem de les cendres, més forts, més units, i construirem conjuntament un futur on no tornarem a viure un desastre tan gran com enguany.